No hi ha res escrit. Els Tractats no diuen res sobre els efectes de la independència d’un territori que ja forma part de la UE pel que fa a la seva continuïtat a la UE. Les interpretacions de la Comissió Europea no són jurídiques, sinó polítiques, i responen a les pressions espanyoles.
No hi ha precedents, però hi ha hagut situacions noves resoltes amb sentit comú
En altres situacions no previstes, la UE ha adoptat solucions pragmàtiques i basades en la negociació i l’acord polític. Per exemple, amb l’Alemanya reunificada o amb Groenlàndia, que va deixar de ser membre de la UE el 1985. Per què no en el cas de Catalunya?
No hi ha precedents, però hi ha hagut situacions noves resoltes amb sentit comú
En altres situacions no previstes, la UE ha adoptat solucions pragmàtiques i basades en la negociació i l’acord polític. Per exemple, amb l’Alemanya reunificada o amb Groenlàndia, que va deixar de ser membre de la UE el 1985. Per què no en el cas de Catalunya?
Catalunya no s’ha de posar a la cua: un eventual reingrés es faria en un temps breu
Catalunya compleix amb escreix els principis per seguir formant part de la UE, fa anys que apliquem la normativa europea i sobretot, som subjectes dels drets i llibertats adquirides a través de la ciutadania europea. En tot cas, s’hauran de renegociar qüestions menors, com ara les quotes de representació al Parlament Europeu, al Consell de la UE i a la Comissió Europea, o la contribució als pressupostos. L’Estat espanyol tampoc seria el mateix que va accedir a la UE al 1986 i per tant també hauria de renegociar les seves condicions de permanència a la UE.
Democràcia: principi fonamental de la UE
La democràcia és un principi fonamental reconegut als Tractats europeus. La UE no pot penalitzar els catalans, ciutadans europeus, per exercir aquest principi bàsic. La decisió d’esdevenir un nou estat la prendrem de manera escrupulosament democràtica, i d’això la UE i comunitat internacional en prendran nota. A més, el que hem de preguntar a la UE també és si podrà mantenir com a soci un estat, Espanya, que posa traves a l’exercici de la democràcia.
Els estats membres, els primers interessats a que Catalunya segueixi a la UE
Els estats membres, fins i tot l’espanyol seran els primers interessats en que la República Catalana romangui dins la UE. Els governs d’estats com França, Alemanya i el Regne Unit protegiran les seves empreses per tal que no hi hagi en cap moment cap buit legal i que hi hagi plena continuïtat dins la UE. S’exposaran a que les seves empreses hagin de pagar aranzels? O que els seus treballadors no es puguin establir al nostre país sense traves? Els interessa expulsar un contribuent net? A la UE no li interessa tenir una potencial Noruega en un territori del sud del continent que compta amb un gran potencial econòmic i comercial, una situació estratègica, la vuitena economia de la Unió i contribuent net a les seves arques?
L’Estratègia de la por i la dissuasió no funciona
És habitual que puguin produir-se declaracions contràries a que Catalunya formi part de la UE. Però l’estratègia de la por i la dissuasió no funciona i no es compleix mai. L’Estat espanyol pressiona diplomàticament als Estats i a la Unió Europea perquè es pronunciï en contra que Catalunya formi part de la UE. I de moment no ho han aconseguit.
Fins que el partit no comenci, els estats i la pròpia Unió no entraran en joc, i no es pronunciaran.
La UE ha dit que elaborarà un informe jurídic per al cas català quan un estat membre li demani. I de moment l’Estat espanyol no l’ha demanat. No fos cas que li sortís el tret per la culata. En processos com el d’Eslovènia o Croàcia, sempre hi ha hagut pronunciaments de la por, que mai s’han acomplert. Perquè el joc d’interessos i les qüestions de fons, són les que s’imposen al final.
El 26 de juny de 1991 es publicaven a la premsa els pronunciaments oficials on tant la Comissió Europea com els EEUU, afirmaven que Eslovènia i Croàcia, que havien proclamat la independència el 25 de juny de 1991, mai serien reconeguts com a estats independents.
La realitat és que uns dies després de la proclamació d’independència les autoritats europees iniciaven un diàleg amb el nou estat independent eslovè (i també amb Croàcia), que culminaria amb una declaració unitària el 16 de desembre del 1991 que va comportar el reconeixement d’Eslovènia i Croàcia com a estats independents.
Catalunya compleix amb escreix els principis per seguir formant part de la UE, fa anys que apliquem la normativa europea i sobretot, som subjectes dels drets i llibertats adquirides a través de la ciutadania europea. En tot cas, s’hauran de renegociar qüestions menors, com ara les quotes de representació al Parlament Europeu, al Consell de la UE i a la Comissió Europea, o la contribució als pressupostos. L’Estat espanyol tampoc seria el mateix que va accedir a la UE al 1986 i per tant també hauria de renegociar les seves condicions de permanència a la UE.
Democràcia: principi fonamental de la UE
La democràcia és un principi fonamental reconegut als Tractats europeus. La UE no pot penalitzar els catalans, ciutadans europeus, per exercir aquest principi bàsic. La decisió d’esdevenir un nou estat la prendrem de manera escrupulosament democràtica, i d’això la UE i comunitat internacional en prendran nota. A més, el que hem de preguntar a la UE també és si podrà mantenir com a soci un estat, Espanya, que posa traves a l’exercici de la democràcia.
Els estats membres, els primers interessats a que Catalunya segueixi a la UE
Els estats membres, fins i tot l’espanyol seran els primers interessats en que la República Catalana romangui dins la UE. Els governs d’estats com França, Alemanya i el Regne Unit protegiran les seves empreses per tal que no hi hagi en cap moment cap buit legal i que hi hagi plena continuïtat dins la UE. S’exposaran a que les seves empreses hagin de pagar aranzels? O que els seus treballadors no es puguin establir al nostre país sense traves? Els interessa expulsar un contribuent net? A la UE no li interessa tenir una potencial Noruega en un territori del sud del continent que compta amb un gran potencial econòmic i comercial, una situació estratègica, la vuitena economia de la Unió i contribuent net a les seves arques?
L’Estratègia de la por i la dissuasió no funciona
És habitual que puguin produir-se declaracions contràries a que Catalunya formi part de la UE. Però l’estratègia de la por i la dissuasió no funciona i no es compleix mai. L’Estat espanyol pressiona diplomàticament als Estats i a la Unió Europea perquè es pronunciï en contra que Catalunya formi part de la UE. I de moment no ho han aconseguit.
Fins que el partit no comenci, els estats i la pròpia Unió no entraran en joc, i no es pronunciaran.
La UE ha dit que elaborarà un informe jurídic per al cas català quan un estat membre li demani. I de moment l’Estat espanyol no l’ha demanat. No fos cas que li sortís el tret per la culata. En processos com el d’Eslovènia o Croàcia, sempre hi ha hagut pronunciaments de la por, que mai s’han acomplert. Perquè el joc d’interessos i les qüestions de fons, són les que s’imposen al final.
El 26 de juny de 1991 es publicaven a la premsa els pronunciaments oficials on tant la Comissió Europea com els EEUU, afirmaven que Eslovènia i Croàcia, que havien proclamat la independència el 25 de juny de 1991, mai serien reconeguts com a estats independents.
La realitat és que uns dies després de la proclamació d’independència les autoritats europees iniciaven un diàleg amb el nou estat independent eslovè (i també amb Croàcia), que culminaria amb una declaració unitària el 16 de desembre del 1991 que va comportar el reconeixement d’Eslovènia i Croàcia com a estats independents.